EPIDÈMIES: La "Pesta dels Pastors" de 1599.

L’obertura de les noves vies marítimes atlàntiques, a partir de la descoberta de noves terres i noves civilitzacions a Àfrica, Amèrica i Àsia, va intensificar la propagació i l’efecte dels virus desconeguts en els sistemes immunitaris de la població europea. Durant la centúria del 1500, les pandèmies medievals que afectaven al conjunt de la població van deixar pas a les epidèmies modernes, que s’acarnissaven amb segments molt concrets de la societat. Un d’aquests episodis es la “Pesta dels Pastors” de 1599, que va afectar –sobretot- a la població relacionada amb l’activitat de la producció i transformació de la llana: pastors i teixidors.

La primera referència documental d’aquesta epidèmia la trobem a Holanda. En 1597 les autoritats estaven alarmades per l’acció d’una epidèmia desconeguda que estava causant estralls entre la població de les ciutats portuàries. Hom pot suposar que l’origen d’aquest virus podria estar situat en el sud-est asiàtic. Els mercaders holandesos havien efectuat diversos viatges exploratoris a l'arxipèlag de l’actual Indonèsia. En aquells anys els Països Baixos estaven sota la dominació de l’imperi espanyol. Però la seva inquieta classe mercantil noliejava expedicions amb la vista posada en la independència i en la creació d’un imperi colonial.

Les relacions polítiques entre l’elit mercantil holandesa i l’administració imperial espanyola eren dolentes. Per raons òbvies. Però els negocis tenen l’estranya virtut de sobreviure en els pitjors escenaris polítics. I això era el que passava. Per que Castella, o més ben dit l’oligarquia ramadera castellana –que era el mateix que dir l’aristocràcia castellana-, continuava proveint de llana en brut els tallers tèxtils de la potent classe mercantil holandesa. Els viatges entre els ports del Cantàbric (Bilbao, Bermeo, Castro Urdiales, Laredo) i els ports holandesos eren freqüents. I aquesta va ser una de les vies de propagació de la “Pesta dels Pastors” a la península ibèrica.

En 1598, les autoritats basques alertaven de la propagació d’una epidèmia que havia arribat a través dels vaixells comercials que havien fet el viatge a Holanda. J.H. Elliot ("La revolta catalana, 1598-1640") afirma que aquest episodi va tenir uns efectes devastadors als països de la corona de Castella; i és va propagar amb una gran velocitat i una extrema virulència en direcció nord-sud; partint dels ports castellans del Cantàbric cap al centre peninsular, cap a la vall de l’Ebre i cap a Andalusia.

A Catalunya la pesta va arribar la primavera de 1599. Unes crides de les autoritats de la ciutat de València localitzades pel professor Francesc Crosas, a la Biblioteca Nacional de França, situen l’epicentre català a la vall del riu Corb (Segarra). Les autoritats municipals valencianes, per raons de salubritat i seguretat, prohibiren el contacte amb persones o mercaderies procedents de la zona afectada. S’esmenta expressament Bellpuig, Golmés, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, Preixana, Eixaders, Aguiló i Vallfogona; advertint l’aplicació de duríssimes sancions econòmiques i de reclusió penal pels qui incomplissin aquestes instruccions.

El mateix manuscrit conté una sèrie de dades facilitades pels paers de Lleida i els consols de Tarragona, afirmant que a Tàrrega el 9 de Juny d’aquell any la pesta ja havia provocat 300 morts i a Bellpuig en les mateixes dates 216 morts; en ambdós casos la quarta part de la població local.  I que a Santa Coloma de Queralt –sense especificar dades- l’epidèmia feia estralls. En els tres casos eren petites ciutats que, en la seva qualitat de caps de comarca, havien desenvolupat un actiu entramat d'activitat artesanal on els teixidors hi tenien un pes molt important.

Per a il·lustrar-ho acudim a les fonts, i ens centrem en la incidència de la pesta en una petita localitat que se’ns presenta com un cas paradigmàtic de l’afectació del fenomen en el món rural dominant en aquell entorn. A Vallfogona de Riucorb la primera víctima era enterrada el 3 de Juny. I la darrera defunció està datada el 23 de Juliol. En el decurs d’aquests cinquanta dies la vila va perdre 31 habitants, quasi el 10% dels seus efectius; una xifra que dona una idea molt aproximada de la virulència de la epidèmia i de la magnitud de les seves conseqüències; però substancialment inferior al 25% de Tàrrega o de Bellpuig.

Observant la relació detallada comprovem que els focs dels teixidors varen ser els més castigats. Les dades revelen que d’un total de 31 morts, 12 són infants; és a dir quasi un 40% dels difunts. Per sexes, varen morir 22 homes i 9 dones. Per focs, els fusters Cervera varen ser els més afectats, perdent en el decurs de l’epidèmia a 3 dels 5 membres del foc. I per professions, tot i que quantitativament els pagesos son majoria, proporcionalment els teixidors, amb 8 morts sobre un total de 17 persones residents en focs dedicats a l’activitat tèxtil, són els que paguen la factura més alta de la pesta.

Data	Nom	Edat	Foc	Activitat
03/06	Johan Tella	adult	?	?
03/06	Ramón (mosso)	adult	Pons	?
03/06	Anton Boldú	adult	Boldú	pagès
04/06	Catherina Carles	infant	Carles	pagès
06/06	Catherina Riera	adulta	Hospital	“spitalera”
06/06	“una filla d’Onofre Boffarull”	infant	Bofarull	pagès
12/06	Montserrada Boldú	adulta	Boldú	pagès
12/06	Catherina “filla Vicens Horomies”	infant	Horomies	pagès
14/06	Jaume Cantuern	adult	Cantuern	pagès
14/06	“filla de Jaume Cantuern”	infant	Cantuern	pagès
14/06	“filla de mestre Bertomeu Lluch”	infant	Lluch	sastre
14/06	Joana “muller Pau Cervera”	adulta	Cervera	fuster
14/06	“filla de Joana muller  Pau ”	infant	Cervera	fuster
14/06	“fill de Joana muller Pau”	infant	Cervera	fuster
14/06	Elisabet “muller Jaume Cantuern”	adulta	Cantuern	pagès
20/06	“la dona de mestre Florensa”	adulta	Florensa	sastre
22/06	Bertomeu Lluch	adult	Lluch	sastre
22/06	Catherina Pons del cantó	adulta	Pons del cantó	pagès
26/06	Joan Guim del racó	adult	Guim del racó	pagès
26/06	Francina Fornés	adulta	Fornés	pagès
01/07	Catherina “muller Pau Cervera”	adulta	Cervera	sastre
01/07	Joan “fill Catherina muller Pau”	infant	Cervera	sastre
02/07	Jerònim Fornés	adult	Fornés	pagès
02/07	“un fill de Jerònim Fornés”	infant	Fornés	pagès
02/07	Magdalena “muller mestre Lluch”	adulta	Lluch	sastre
18/07	Pere Capdevila	adult	Capdevila	ferrer
18/07	Domenjó  (“stranger”)	adult	?	?
18/07	Lluis Falguera	infant	Falguera	sastre
18/07	Onofre Falguera	infant	Falguera	sastre
18/07	Francesc “fill Llobet de la font”	infant	Llobet de la font	pagès
23/07	Bertomeu Corbella del molí	adult	Corbella molí	moliner

Observem que les puntes de màxima incidència es van produir els dies 14 de Juny (amb 7 morts) i el 18 de Juliol (amb 5 morts). Tan sols en dos dies es van soterrar el 40% de les víctimes mortals. La primera punta es va produir 11 dies més tard de la mort de la primera víctima. I la segona, que evidentment es un rebrot, es va produir passats 45 dies d'aquella primera mort. Amb aquestes dades és fàcil concloure que el fenomen pestilent va arribar des de l'exterior (la primera víctima es una persona aliena a la comunitat), però en canvi es va retroviralitzar en el si de la comunitat, sense participació d'elements externs.      

Observem també que les víctimes del primer brot son del sector econòmic agrari. Però les Capbrevacions ens revelen que en tots els casos mantenien una activitat pecuària complementària que els feia estar en contacte amb pastors i rabadans. En canvi, el rebrot afecta bàsicament els membres del sector econòmic tèxtil, que eren proveïts de matèria primera pels ramaders locals. En definitiva, aquest episodi ens aporta un perfil de víctima format per un infant de sexe masculí i membre d’una casa d’activitat tèxtil.

I en aquest punt és on recuperem l’argument inicial. Tots els indicis apunten a que la llana hauria estat un dels conductors de l’epidèmia. La relació evident entre ramaderia ovina, llana en brut; i telers de manufactura (en una direcció o en l’altra) apunta la propagació de la pesta a través de la producció i la transformació de la llana, i explicaria la seva especial incidència a les planes occidentals del país; punt de partida i destinació de les carrerades dels grans ramats transhumants que transitaven entre el Pirineu català i aragonès i les serralades prelitorals catalanes.